Vaig sentir una vegada una frase preciosa: La cançó de bressol és la comunicació per via de l’afecte. A mi també m’agrada dir: Cantar una cançó de bressol al teu fill és com dir-li 100 vegades t’estimo.
La cançó de bressol és probablement el primer contacte que tots hem tingut amb la música i probablement també amb aquest món.

Ens ofereix la possibilitat d’establir aquest vincle afectiu tant important entre mare/pare i fill, ens ajuda a potenciar les primeres pautes de comunicació, estimula una relació i comunicació recíproca. Permet a la mare/pare i a l’infant comunicar informació emocional.
Poden ajudar a regular estats conductuals de l’infant: calmar-lo, focalitzar l’atenció.
És una estimulació auditiva però pot convertir-se fàcilment en una estimulació multimodal si el que canta afegeix:

Experiència tàctil (tocar i acariciar al nadó).
Experiència a nivell vestibular (balancejar-lo i moure’s al ritme).
Experiència visual (mirada per part del nadó cap a la persona que li canta).

La cançó de bressol implica un espai de mirades, somriures, gestos... aquest desig de disfrutar del nadó, i alhora, ens ajuda a entendre'l, observar les seves reaccions, moviments i començar a comprende'l i a interpretar-lo.

“Totes les mares canten als seus fills o, millor dit, totes les mares que desitgen els seus fills canten per ells i els nadons escolten aquest cant encara que siguin sords, el necessiten escoltar per al seu desenvolupament.”

Característiques de la cançó de bressol:

sedant i confortable,
tempo regular,
dinàmiques constants,
pulsació lenta,
pocs instruments, (normalment els melòdics en freqüencies agudes),
veu suau, (no vibrato),
volum constant i baix,
instruments sedants: corda- aire,
forma i estructura organitzada.

Per a pares que no saben o no recorden cançons de bressol poden optar per cantar altres cançons familiars, poden ser les seves cançons favorites en tempo lent i amb una veu suau. D’aquesta manera transmeten les seves preferències culturals i personals al seu fill.
El fet de fer servir la veu de la mare o del pare és important, és una veu familiar per al nen i està comprovat que els nadons prefereixen el directe que l’enregistrament. Si els pares no s’atreveixen a cantar poden utilitzar l’enregistrament com a suport i cantar a sobre i també per aprendre o reforçar el repertori.
Des d'aquest moment podem fer servir la personalització, és a dir, incorporar el nom del nadó a la cançó.